La Corona de Aragón : experiencias políticas y juegos de tiempos. Balance y perspectivas / Héloïse Hermant, Mathias Ledroit
Hermant, Héloïse


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 21-49 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

La "Corona d'Aragó" és una noció recurrent en la historiografía, molt útil, però el contingut de la qual és difícil de definir, com ho il·lustra la confusió terminológica que l'envolta: confederació, conglomerat compost de regnes o, més recentment, Imperi. Aquest article-assaig tracta d'entendre la Corona d'Aragó en el context d'una monarquia composta i policèntrica entre l'Edat Mitjana i l'Època Moderna, examinant-la a diverses escales.

La Diplomacia del Consell de Cent de Barcelona (siglos XVI-XVII) / Mathias Ledroit
Ledroit, Mathias


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 43-1 (2023) , p. 207-235 (Dossier. La Corona de Aragón : ¿un imperio en el imperio?) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

En les dues últimes décades, s'han publicat diversos estudis dedicats als procuradors de la Monarquia Hispànica que circularen entre les comunitats de súbdits i la cort al llarg dels segles XVI i XVII. El Consell de Cent de Barcelona enviava procuradors amb títol de síndic o d'ambaixadors segons els casos, amb l'objectiu de defensar els seus propis interesos, però també els d'altres municipis catalans. Aquest mecanisme ha suscitat poc interés y ha estat considerat una pràctica destinada a pal·liar l'absentisme reial i la rarefacció de les Corts. Sense negar aquesta dimensió important, aquest article pretén posar de relleu que aquesta diplomàcia també fou una eina que permeté al Consell de Cent interactuar amb les demés comunitats de súbdits, tant a la cort com entre els diferents centres polítics de la Corona d'Aragó.

La Intervención francesa en Cataluña / Mathias Ledroit
Ledroit, Mathias


En: Desperta Ferro : Historia moderna. Madrid, núm. 44 (2020) , p. 38-41 : il.
Número dedicat a "La Guerra de los Segadores (I). El Corpus de Sangre)".

En 1640 les institucions catalanes van sol·licitar a França una ajuda militar que desembocaria en un tractat de germanor i, a partir de finals de 1641, en la incorporació del principat i dels comtats de Rosselló i Cerdanya a la monarquia francesa. El 16 de gener de 1641, el consistori de la Generalitat i els braços congregats a Barcelona van acceptar la proposta de Lluís XIII d'instituir Catalunya en una república sota la protecció de la Corona francesa. Amb tot, per raons econòmiques i la difícil organització interna, el model republicà no era viable. El 23 de gener, a penes tres dies abans de la batalla de Montjuïc, els braços van aclamar in absentia a Lluís XIII com a comte de Barcelona amb el títol de Lluís II.